Toca jeure !: Via Esther + Joe Bonamassa --> Formiguera wall

Dissabte 17 de març 2012, 9:00 a.m. La vinya.
Avui hem quedat amb l'Enric i el Roger ( comepiedras ) per anar a la formiguera wall a repetir les vies de l'esther i la recent Joe Bonamassa, així que tirem rumbo a St llorenç i en arribar el parquing som els primers en arribar, veus com no cal matinar tant...

L'enric al L1

Agafem la xatarra i començem a fer l'aproximació cap a les vies, arribem i l'Enric esta disposat a fer el primer llarg, com no estem disposats a discutir deixem que s'esbaralli ell amb el IV, arribem a la reunió i diu que ell tambe vol fer el següent llarg, mira que es abuson i aclaparador el tio! però com hem vingut disposats a no discutir el deixem que s'esbaralli amb el 6a+, potser es pensa que com la via es diu Esther a dalt hi ha premi pel primer, pobre....

Via Esther L2

Quan arriba a la meitat del llarg ens deleita amb una postura de descans a una sabina que viu al 5é seguro de la via i finalment s'acollona al seguro num 7 i agafa la cinta, si, si, l'Enric agafa la cinta, es gira endarrera per si algú la vist, i efectivament nosaltres no perdiem detall de tal esdeveniment, fins que ens diu:
- He agafat la cinta!
- Molt bé, es dificil aqui?
- No però soc molt gay i m'he fet caqueta ( Això es el que realment pensa, però no ho diu....)
- Loooooooseeeeeeerrrr!!!!

Quan finalment arriba a la reunió ens o fa saber amb la paraula Lliure!, l'última agafada de cinta li ha passat factura psicològicament parlant i el tio ja no sap el que diu... Sort que l'assegurador Roger que això d'escalar o toca bé, diu que ja deu haver fet reunió, però que aquest llenguatge ell no el coneix.

Així que les dos besties pardes de la reunió quan tenim les cordes tensades començem l'ascensió saludant la sabina del seguro num 5 i passant amb el gas obert pel seguro num 7.
Un llarg d'allò més bonic i amb canto, tot i que avegades s'ha de buscar!

Ara toca rappel per tornar a la reunió num 1 de la via Esther, ja que a la seva esquerra comença la flamant via anomenada Joe Bonamassa.

Aquesta vegada l'Enric diu que hem deixa passar de primer, tot un detall per part seva! Aixi que amunt s'ha dit! Anem xapant els primers seguros sense gaire dificultat, fins que arriba un moment abans de que la paret es posi tiesa que els cantos s'acaben, no problem, seguim buscant i fiinalment els trobem!
Ara la paret es posa tiesa però no hi ha problema tenim uns cantos d'aquells que no cal buscar, que es veuen de lluny, i una vegada els trobes no els vols deixar! Seguim amb aquesta tendència de canto rere canto, però amb el gas obert, no fos cas que la màquina es calés al moment menys inesperat!

Arribo a la reunió i seguidament pujen els altres i arribem a la conclusió que són dos vies de pata negra, així que tornarem, i tant que tornarem!